Quan pronunciem el nom de José Emilio Amavisca, la memòria col·lectiva dels aficionats al futbol viatja ràpidament cap a moments de màxima glòria: les seves elèctriques cavalcades per la banda esquerra del Santiago Bernabéu, la mítica consecució de la «Séptima» Lliga de Campions amb el Reial Madrid, o la inoblidable medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona ’92. És, per mèrits propis, un dels extrems més icònics del futbol espanyol de la dècada dels 90.
No obstant això, abans de conquerir l’elit mundial, la història d’aquest gran campió té un capítol fonamental, un punt d’inflexió on el seu talent va fer l’esclat definitiu: la Terra Ferma.
La temporada 1991-1992, un jove i prometedor extrem càntabre va aterrar cedit a la històrica Unió Esportiva Lleida, que llavors militava a la Segona Divisió. El que havia de ser un pas formatiu es va convertir en una autèntica exhibició. Aquell curs, Amavisca va disputar 36 partits i va anotar 14 gols, convertint-se en l’ídol absolut del Camp d’Esports.
A Lleida:
- Va polir el seu instint golejador.
- Va guanyar la maduresa competitiva necessària per a l’alta exigència.
- Va deixar un record inesborrable gràcies al seu lliurament, verticalitat i velocitat.
Avui, volem aturar el temps i tornar a posar el focus en aquella campanya màgica. Volem aprofundir en com la ciutat i el club blau van modelar el jugador que acabaria sent campió d’Europa, recordar les anècdotes d’aquell històric vestidor i reviure l’estret vincle que va unir un jove de Laredo amb l’afició lleidatana.
Amb tots vosaltres, rebem a José Emilio Amavisca.
Lleida Futbol: Quin missatge els hi enviaries a tots els aficionats del Lleida que et recorden amb estima?
Amavisca: «Els hi enviaria un missatge d’estima. Vaig estar allí nomès un any però va ser un any increïble, em va tractar tothom molt bé. Tan a mi com als meus avis, que van venir a cuidar-me i ens van fer l’estància a la ciutat molt agradable. Guardo un record imborrable del meu any a Lleida.»
Que es es el que més et va agradar de Lleida?
«Sobretot el bé que em va rebre la gent. Jo vivia a un lloc molt a prop de l’estadi i la veritat es que tot va ser molt agradable. El que m’agradava de la ciutat de Lleida era la Seu Vella, és singular i a més no trobes un monument així de diferent en molts llocs, surt fins i tot a l’escut de la Unió Esportiva Lleida.»
Quin futbolista admires i perquè?
No tinc un futbolista que admiri per sobre d’altres. Admiro a qualsevol persona que té una idea i la vol veure feta realitat. No té perquè ser futbolista o esportista, qualsevol persona que treballi per un somni i l’aconsegueixi per mi té tota la meva admiració.
En quin equip dels que no has jugat t’haguès agradat jugar?
Jo he jugat en el millor equip del món, el Real Madrid. L’únic que m’hagués agradat més es jugar més anys al Real Madrid, això es el que m’hagués agradat de veritat.
Quin creus que es el millor porter que hi ha hagut mai al futbol?
Bodo Illgner, porter del Real Madrid, un jugador amb molts títols. Un porter completíssim i a més molt bon amic.
Podries explicar com va ser el teu fitxatge per la UE Lleida?
Va ser un fitxatge sobtat. Jo anava a fer la pretemporada amb el Valladolid i em vaig assabentar que no l’aniria a fer i per suposat que no em volia quedar al filial, creia que podia jugar a més nivell i va sorgir l’oportunitat del Lleida, un equip de Segona Divisió, que tenia gent jove al que ja havien anat alguns companys com Walter Lozano o Manolo García cedits i per mi va ser una solució perfecta i acabat l’any vaig saber que no em vaig equivocar.
Em vaig fer jugador de futbol al Lleida de Mané.
Qui era el teu millor amic dins del vestuari del Lleida?
Al vestuari del Lleida hi havia molt bon ambient. Em portava molt bé amb Tubo Fernández, Txema Alonso i Pablo. La veritat es que hi havia un vestuari molt bo i molt sa.
Mantens algun contacte amb algun company teu a la UE Lleida?
Seguim mantenint contacte, ja que tenim un grup de WhatsApp amb tots els components de la UE Lleida de la temporada 1991-1992 on parlem, ens felicitem els aniversaris i quedem per fer menjars. Crec que guardem un molt bon record d’aquell any.
Quin es el millor defensa que hagis vist jugar o que ha existit en el món del futbol?
El millor defensa per mi com a lateral crec que Roberto Carlos es un dels millors laterals esquerres que han marcat una epòca i com a central a Fernando Hierro que tenia una sortida de pilota increïble i a més un líder del Real Madrid.
Com va ser el teu fitxatge pel Real Madrid?
Doncs va ser extrany el meu fitxatge pel Real Madrid, que tenia una opció de compra amb el Real Valladolid i just l’últim dia va fer efectiva la clausula i vaig anar a l’equip somiat desde petit perquè a casa meva sempre hem sigut molt del Real Madrid. Va ser una gran sorpresa perquè pensava que no es faria el fitxatge pel Madrid.
Quin creus que es el millor migcampista del món del futbol que has vist jugar?
El millor es Fernando Redondo. Estic veient jugadors que ara valen 100 milions d’euros i no tinc cap dubte que Redondo ara valdria 250 milions d’euros. Ell sol sostenia i construïa el joc de l’equip, crec que mai tornarem a veure un migcampista com ell.
Quin record guardes dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992?
Guardo un dels millors records de la meva carrera. Ser campió olímpic es espectacular i a sobre al teu país a Barcelona amb el Camp Nou ple d’espectadors i banderes espanyoles crec que és una sensació irrepetible.
Quin creus que es el millor davanter que hi ha hagut mai al futbol?
Ronaldo Nazário, es una mescla de potència, magia, regat i gol. Ho tenia tot. Llàstima de les lesions tan greus que va tenir. Era un jugador que nomès per veure jugar-lo mereixia el preu de l’entrada.
Com recordes el teu pas pel Deportivo de la Coruña?
El meu pas pel Depor va ser com tornar a l’èlit. Vaig fitxar pel Racing de Santander perquè pensava que portava molts anys fora de casa i que no havia jugat a l’equip de la meva terra però quan vam baixar a Segona Divisió, jo tenia clar que no volia jugar a Segona i quan em va trucar el Deportivo de la Coruña sabia que era tornar a l’èlit del futbol i a tornar a sentir-te jugador d’un grandíssim equip.
Fins aquí l’entrevista amb José Emilio Amavisca. Ha estat un plaer recordar diferents moments de la seva carrera futbolística així com el seu pas per la UE Lleida.
